Ni un, ni dos, ni tres, molts segles quan deixàrem els arbres vam baixar a la terra
sense cap més raó que la supervivència Menjar per poder viure seguir l'existència
Ens agruparem amb petites tribus i aprenguérem a caçar perderen força els individus
per guanyar la comunitat. Guiades per la llum d'una lluna creixent
recollirem dels camps els fruits que ella ens donà Aprenent a conrear germinava el matriarcat
no existia la família, allò era viure en llibertat. El comunisme primitiu era el camí més adequat
una llavor a dins les ments d'aquells nous animals per respectar la terra amb el cervell que ella
ens donà les dones eren les mares de tot fins que els homes...
Dominaren a les bèsties rebel·lant-se a la natura apropiant-se de la terra, oblidant-se de la lluna
inventant-se una herència subjugaren a les dones aconseguint uns beneficis explotant també
altres homes Convertint a les companyes en màquines reproductores
Conqueriren altres pobles en nom de les monarquies elevant al grau de ciència el terme de
l'esclavisme
Utilitzant en conveniència religions, fe, i cultures Motilant el comunisme motilant a la natura
Patriarcat, un nom de rates la revolta més estúpida. Però enrecordeu-vos som homes-mico
TORNEM ALS ARBRES HOMES-MICO!!!!