Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.
Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me
és inútil continuar
no sóc més que un joc per a tu
et segueixo allà on vas
sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets
un dia d'aquests et deixaré.
Mesos que passen com sempre
dies de vital necessitat
si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.