què podria fer per poder oblidar
tot allò que no és importat, transcendent,
com abandonar el que no volem
crua realitat no cal ser tan cruel
jo tanco els ulls i et veig somrien
es el meu petit truc
quan els temps son durs tan sols pensu amb tu
em conforta el teu rostre dolç
fins el dia que tot acabarà
fins que jo amb comberteixi en pols
un somriure teu em farà feliç