Colpeja fort.
Un vell puja una senda del poble a la muntanya,
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops,
ni esclatasangs, ni margallons,
ni figueres de pala, ni una trista sargantana.
Un vell puja una senda del poble a la muntanya
i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga,
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons,
ni sibarites del canabis tampoc,
ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.
Ja fa temps que no plou,
els caragols ja no pasturen,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
colpeja fort.
Un vell puja una senda trencada i derruïda
i com més camina més renega de la vida,
i blasfema i se?n recorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes,
els barrancs es trenquen i els ullals desapareixen
i els marges ploren, les pedres ploren.
Tots els pous s?han farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploreni els fills se?n van del poble.
Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar,
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles,
Colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble,
ens mantindrem sempre fidels
al nostre poble.
Garbell del temps
parany a la memòria,
El timó no brota
el desert s?acosta
Colpeja fort companya
Colpeja.